Contaminants emergents: enemics ocults a casa
Per Santi Serrat
Publicat enWe Are Water. Premiat en iAgua Magazine 2016 a l'Millor Reportatge.
Des que ens llevem fins que anem al llit aboquem pels desguassos de les nostres cases una àmplia varietat de contaminants.Fins fa un parell de dècades la majoria érem conscients de molts d'ells que crèiem biodegradables o més o menys controlats.
Però en l'actualitat ha sorgit una realitat inquietant: hi ha molts més contaminants en l'aigua dels que pensàvem, no són biodegradables i cada dia es detecten més. La mala notícia és que gran part d'ells es deuen a productes de consum d'ús habitual a les nostres llars i és difícil eliminar-los o no sabem encara com; la bona és que està a les nostres mans reduir-los i, en molts casos, eliminar-los. Les depuradores no poden amb ells.
L'objectiu de l'sanejament a les ciutats és simple: tornar l'aigua a el medi tal com la vam prendre sense haver de pensar-hi. És tan senzill i estem tan acostumats, que moltes vegades ens oblidem que la infraestructura que fa possible fer desaparèixer l'aigua bruta és complexa i costosa. Aquestes preuades instal·lacions, sense les quals no podríem viure tal com ho fem, s'estan tornant impotents per eliminar un bon nombre de nous contaminants que estan a les nostres vides i que moltes vegades, inconscientment, aboquem a l'aigua. Són els contaminants emergents, un dels més preocupants problemes que afecten l'aigua i, en conseqüència, a tot el planeta.
Damià Barceló, Director de l' Institut Català de Recerca de l'Aigua, I un dels científics que més de prop segueixen la contaminació de l'aigua a Espanya, els defineix concisa i clarament: "Un contaminant emergent és un contaminant previ a la legislació". És a dir, és un contaminant la presència o efectes nocius han estat detectats recentment i sobre el qual les administracions encara no han dictaminat mesures restrictives. Per què? Senzillament perquè els científics encara no han determinat amb exactitud el grau de nocivitat per al medi ambient i les persones, i perquè encara no s'han definit amb claredat les tecnologies i, sobretot, els pressupostos necessaris perquè els sistemes de depuració puguin eliminar-los amb garanties. Els contaminants emergents són doncs els que més estan centrant l'acció de la ciència de l'aigua, i els que més notícies generaran.
Com i amb què contaminem
Ens convertim en contaminadors actius quan per ignorància llancem a l'inodor fàrmacs caducats (es calcula que a Madrid, per exemple, s'aboquen 4,7 kg diaris de medicaments), tovalloletes humides, petits embolcalls plàstics, preservatius, palets per a les orelles i un llarg etcètera de productes que perjudiquen notablement el funcionament de les depuradores i per als quals no hi ha encara una tecnologia útil per la seva eliminació massiva. Aquest tipus de contaminació activa és evitable a el 100%, només cal no fer-la: tornar els fàrmacs caducats a les farmàcies, fer servir les bosses de reciclatge per als residus sòlids, o simplement recordar que el vàter no és la galleda de les escombraries.
No obstant això, en general, als ciutadans no se'ns pot considerar generadors de contaminants emergents, més aviat som transportadors dels mateixos. I aquesta contaminació és pràcticament impossible d'evitar: és inherent al nostre nivell i estil de vida, ja que els contaminants es troben en els productes que consumim.
Per fer-nos un idea de com convivim íntimament amb aquestes substàncies seguim un dia a la vida d'una família mitjana d'una ciutat. Podem començar amb les restes de medicaments que el nostre organisme no ha assimilat i que excretem per l'orina. Aquests són alguns dels habituals detectats en l'aigua dels nostres rius i mars, i els efectes que sabem estan causant en el medi ambient:
- Antiinflamatoris i analgèsics, com l'ibuprofèn i el diclofenac que els últims anys han experimentat un espectacular increment. Estan afectant la salut de moltes espècies de peixos i algues.
- Medicaments antidepressius, altres substàncies en auge, com el diazepan. S'ha comprovat que afecten el desenvolupament d'alguns amfibis, com les granotes.
- Residus dels anticonceptius com els estrògens (hormona sexual femenina) són també abundants. S'està estudiant el seu efecte de feminització dels peixos.
- Els antibiòtics com l'amoxicil·lina i el sulfametoxazol. Poden provocar reaccions al·lèrgiques i altres disfuncions.
- Reguladors de el colesterol, com el bezafibrat, que són fàrmacs freqüents en la població major de 40 anys. Afecten el metabolisme dels peixos.
Quantes famílies hi ha a les nostres ciutats que no enviïn almenys un cop a l'mes a vàter algun d'aquests compostos? Poques, d'acord amb les dades de consum farmacèutic de què disposem.
Però la llista segueix més enllà de la medicació. La nostra higiene personal matutina aboca a l'desguàs un bon nombre de contaminants:
- Rentar-se les dents i esbandir amb un col·lutori també carrega l'aigua residual de substàncies nocives, com el triclosan.
- En les cremes cosmètiques i en les de protecció solar se sol utilitzar el diòxid de titani com blanquejant, que també està present en els dentifricis que prometen somriures enlluernadors. En aquest cas ens trobem amb nanopartícules que són materials que tenen d'1 a 100 nanòmetres de mida (1 nanòmetres és una milionèsima part d'un mil·límetre) que han configurat un nou tipus de contaminant emergent de els efectes nocius encara sabem poc.
Però no només és la cambra de bany el principal focus de contaminació domèstica. Per tota la casa tenim els perfluorats que recobreixen moltes paelles, teixits, catifes i recipients alimentaris i que estem gairebé constantment llançant a l'aigua.
A l'fer la bugada, a més dels detergents i suavitzants que moltes vegades carreguem de més, se'ns cola un altre nanomaterial de què molt pocs coneixem la seva existència: les partícules de plata presents algunes peces com els mitjons per evitar la seva mala olor. La plata iònica destrueix els bacteris, fongs, virus i protozous, és un antimicrobià ancestral, però ara ha aparegut en concentracions alarmants en l'aigua provinent de l'rentat de la roba.
De moment no els depurem, hem de conscienciar-nos i restringir-los
Aquests contaminants no només afecten el medi ambient, són nocius per a la nostra salut i és molt preocupant que estiguin a l'aigua. Per acabar amb ells a les depuradores encara no tenim les tecnologies adequades.
Com bé comenta Barceló "una depuradora que eliminés completament els contaminants seria molt més cara. Hauria de tenir terciaris, nanofiltradores, sistemes tots ells molt més complexos ". I aquí ens topem amb un problema de governança: com els contaminants emergents no estan legislats, les administracions no afronten l'elevat cost que requereix l'adaptació de les depuradores, que finalment acabaria revertint en el rebut de l'aigua, una mesura impopular però que sembla inevitable si volem que aquesta tingui la millor qualitat possible.
Barceló assenyala la important tasca que la ciència juga aquí per detectar nous contaminants de l'aigua i estudiar els seus efectes nocius: "De moment el que fem els científics és investigar. Hi ha milers de contaminants emergents. Es fan rastrejos de determinats grups de contaminants en funció del que es vol estudiar o avaluar en determinat cas. És un tema molt obert i complex que requereix d'uns laboratoris costosos, ja que hem d'utilitzar tècniques que són cares, com l'espectrometria de masses, equips que costen entre 200 i 300 mil euros ".
Com a ciutadans, amb els contaminants emergents domèstics entrem en una paradoxa molt similar a altres que es donen en el complex món de l'entorn: com més netegem a casa nostra, a les nostres ciutats, més consumim i més residus llancem fora; com més nets i higiènics som en la nostra vida personal, més productes nocius dispersem en la naturalesa; com més ens medicamos, més potencialment podem afectar la d'altres éssers vius dels quals depèn el nostre equilibri ecològic.
La qüestió és complicada, no podem fer marxa enrere en molts hàbits de consum, alguns imprescindibles per a una vida de qualitat, però hem de conscienciar-nos i responsabilitzar-nos de tenir cura en la nostra mesura el preuat sanejament que ens permet viure com ho fem. Prenguem les dosis justes de medicaments, no ens automediquemos (cosa que d'altra banda és un perill per a la salut,) i usem les dosis justes de cremes, sabons, dentífrics i un llarg etcètera de productes dels que moltes vegades abusem. És bo recordar que gairebé 2.500 milions de persones al món no disposen de sanejament adequat, aquest servei qualificat per les Nacions Unides com un dret humà. Els que ho tenim ¡cuidem !.
